Vaig aprendre a mirar el cel,veient les estrelles entre somnis,il•luminant esteles d'anhels,i apagant les meves tristeses.Vaig aprendre a mirar el vent,i els colors de les nuvolades,a sentir el gust del silenci,entre soroll de tramuntanades.Vaig aprendre a encendre el foc,d'un rostoll d’il•lusions,a escalfar cors silenciosos,i encendre'ls d'amors callats.Vaig aprendre el que és el dolor,i a conèixer de front la tristesa,la pena i el plor van marxar,en sentir el tacte d'una mà.Vaig aprendre el que és la solitud,la qual em feia por i rebutjava,pau i serenitat em van donar,dels amics la seva amistat.Vaig aprendre i comprendre,qual breu que és nostre pas,vivint l'amor i la desgràcia,vaig anar endavant sense recular.Vaig aprendre el que és la paciència,i a calmar cants de sirenes,la ira vaig omplir d'esperança,cobrint la manca de tolerància.Que com vaig aprendre a viure,i quan vaig aprendre a estimar?no ho sé, hi ha camí a seguir,doncs cada dia és aprendre.Amillás (2012/10/28)
2 Respuestas